Violeta

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraVioleta
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Prudenci Bertrana i Comte
Publicació 2013
Modifica dades a Wikidata

Violeta és la primera noevl·la de l'escriptor català Prudenci Bertrana i Comte. Escrita l'any 1899 va romandre inèdita fins que la seua primera edició es dugué a terme l'any 2013.

Citacions sobre Violeta[modifica | modifica el codi]

  • La primera temptativa de suïcidi d’un trist pintor que està tip d’actuar de judes de si mateix i desitja penjar-se.[1]
Book icoline.svg Fragment del discurs inaugural dels Jocs Florals de Girona., 1935. — Prudenci Bertrana i Comte
  • La redacció d’aquesta primera novel·la suposarà un punt d’inflexió decisiu en la biografia de Prudenci Bertrana: el gir definitiu cap a la literatura, que permetrà el sorgiment, tot just set anys més tard, d’una obra cabdal com Josafat (1906).[2]
Book icoline.svg Article sobre la primera edició de Violeta al periòdic digital El dimoni.com., 18 d’octubre del 2013. — Lluís Gil
  • La novel·la, que explica els “amors contrariats i novel·lescs”, (pàg. 88), d’una ànima ingènua i càndida, d’ascendència virgiliana, s’inicia amb un to que té molt del Folch i Torres de Pàgines viscudes i del primer Benito Pérez Galdós —i també, tot i que amb molta major simplicitat (i amb un final més versemblant), dels infants abandonats de Charles Dickens; de llibres protagonitzats per infants pobres i analfabets, el desemparament dels quals condiciona el seu present i determina el seu futur.[3]
Book icoline.svg 28 de novembre del 2013. — Xavier Serrahima
  • Si algun detall caracteritza Violeta és la mancança, l’exclusió; tot allò que Bertrana emfatitza amb la preposició “sense”:… .[3]
Book icoline.svg 28 de novembre del 2013. — Xavier Serrahima
  • Per més que sigui una obra d’aprenentatge, pròpia d’un artista en procés de formació —i, en conseqüència, compti amb les mancances consubstancials a la immaduresa (en concret, una visió massa superficial o fins i tot maniquea i una innecessària proliferació de castellanismes)—, Violeta ens obsequia amb tast de l’obra de l’autor de Josafat.[3]
Book icoline.svg 28 de novembre del 2013. — Xavier Serrahima
  • El motiu pel qual aquesta novel·la ha restat inèdita fins avui només es pot explicar per aquesta mania nostra de prendre'ns poc seriosament (i per alguns intents fallits de Josep M. Cruzet).[4]
Book icoline.svg 11 d’octubre del 2013. — Marina Porras
  • Violeta' és tot el que un aprenent de romàntic pot deixar escrit en una obra: el pessimisme i la tristesa de trobar-nos sols al món davant un destí que ja és escrit i ens vol mal, les expectatives dels somnis i els desenganys de la realitat, la impossibilitat de l'amor (que per a Violeta és només una mirada i l'esperança que genera) i l'existència de la natura com a únic refugi a un entorn hostil i decadent.[4]
Book icoline.svg 11 d’octubre del 2013. — Marina Porras

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Teia Bastons Prat. «Prudenci Bertrana i Compte.» (en català). El Punt Avui+, 22 d'octubre del 2009. [Consulta: 25 gener 2017].
  2. Lluís Gil. «Dijous, a la Biblioteca Allende, es va presentar «Violeta» de Prudenci Bertrana, a Santa Eugènia de Ter.» (en català). Eldimoni.com El periòdic de Danta Eugenia de Ter, 18 d'octubre del 2013. [Consulta: 25 gener 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 Xavier Serrahima. «Violeta, Prudenci Bertrana» (en català). Raco de la paraula.cat, 28 de novembre del 2013. [Consulta: 25 gener 2017].
  4. 4,0 4,1 Marina Porras. «Violeta retrobada» (en català). El Matí Digital, 11 d'octubre del 2013. Arxivat de l'original en 1437106655. [Consulta: 25 gener 2017].