Caldria valorar la conveniència d'algunes citacions a nivell temporal.
Aquesta pàgina conté un excés de citacions pertanyents a una mateixa font i/o en un interval de temps molt puntual. Milloreu l'entrada escollint les citacions històricament més rellevants o diversificant-ne les referències. Vegeu Viquidites:Atemporalitat.
Violeta és la primera noevl·la de l'escriptor català Prudenci Bertrana i Comte. Escrita l'any 1899 va romandre inèdita fins que la seua primera edició es dugué a terme l'any 2013.
La redacció d’aquesta primera novel·la suposarà un punt d’inflexió decisiu en la biografia de Prudenci Bertrana: el gir definitiu cap a la literatura, que permetrà el sorgiment, tot just set anys més tard, d’una obra cabdal com Josafat (1906).[2]
Article sobre la primera edició de Violeta al periòdic digital El dimoni.com., 18 d’octubre del 2013. — Lluís Gil
La novel·la, que explica els “amors contrariats i novel·lescs”, (pàg. 88), d’una ànima ingènua i càndida, d’ascendència virgiliana, s’inicia amb un to que té molt del Folch i Torres de Pàgines viscudes i del primer Benito Pérez Galdós —i també, tot i que amb molta major simplicitat (i amb un final més versemblant), dels infants abandonats de Charles Dickens; de llibres protagonitzats per infants pobres i analfabets, el desemparament dels quals condiciona el seu present i determina el seu futur.[3]
28 de novembre del 2013. — Xavier Serrahima
Si algun detall caracteritza Violeta és la mancança, l’exclusió; tot allò que Bertrana emfatitza amb la preposició “sense”:… .[3]
28 de novembre del 2013. — Xavier Serrahima
Per més que sigui una obra d’aprenentatge, pròpia d’un artista en procés de formació —i, en conseqüència, compti amb les mancances consubstancials a la immaduresa (en concret, una visió massa superficial o fins i tot maniquea i una innecessària proliferació de castellanismes)—, Violeta ens obsequia amb tast de l’obra de l’autor de Josafat.[3]
28 de novembre del 2013. — Xavier Serrahima
El motiu pel qual aquesta novel·la ha restat inèdita fins avui només es pot explicar per aquesta mania nostra de prendre'ns poc seriosament (i per alguns intents fallits de Josep M. Cruzet).[4]
11 d’octubre del 2013. — Marina Porras
Violeta' és tot el que un aprenent de romàntic pot deixar escrit en una obra: el pessimisme i la tristesa de trobar-nos sols al món davant un destí que ja és escrit i ens vol mal, les expectatives dels somnis i els desenganys de la realitat, la impossibilitat de l'amor (que per a Violeta és només una mirada i l'esperança que genera) i l'existència de la natura com a únic refugi a un entorn hostil i decadent.[4]
↑Teia Bastons Prat. «Prudenci Bertrana i Compte.» (en català). El Punt Avui+, 22 octubre del 2009. Arxivat de l'original el 1611639186. [Consulta: 25 gener 2017].
↑ 3,03,13,2Xavier Serrahima. «Violeta, Prudenci Bertrana» (en català). Raco de la paraula.cat, 28 novembre del 2013. [Consulta: 25 gener 2017].
↑ 4,04,1Marina Porras. «Violeta retrobada» (en català). El Matí Digital, 11 octubre del 2013. Arxivat de l'original el 1437106655. [Consulta: 25 gener 2017].
Informació a la Viquipèdia
Fragment del discurs inaugural dels Jocs Florals de Girona., 1935. — Prudenci Bertrana i Comte
