Vent de grop

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraVent de grop
Projectes germans
Dades generals
Autor Aurora Bertrana i Salazar
Publicació 1967
Modifica dades a Wikidata

Vent de grop és una obra literària de l'escriptora Aurora Bertrana i Salazar publicada el 1967. La novel·la reflecteix el boom del turisme a la Costa Brava i la llibertat sexual; les relacions entre pescadors, habitants d'un poble empordanès i els estrangers arribats a estiuejar els anys seixanta del segle XX. Va ser adaptada i portada al cinema sota el títol La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua, protagonitzada per Joan Manuel Serrat, estrenada el 1969.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • No sé exactament què sóc –benaurats els qui ho saben o pensen saber-ho. Em tinc una certa simpatia, no puc negar-ho. [...] Crec que la majoria dels qui em tracten, em troben divertida. Aquesta constatació em permet creure que no sóc un zero a l'esquerra.[1]
Book icoline.svg A la sobrecoberta de la novel·la.
Descripció en arribar els pescadors amb les barques, desprès d'un dia de pesca, a la Cala.
En acabar el bon temps de l'estiu a la població costanera empordanesa.
  • A l'apartament començava a fer-hi fred. [...] Posaven a escalfar vi negre. Hi barrejaven canyella i sucre. Se'l bevien ben calent. S'hi engataven sovint. Llavors, per una estona, ho veien tot de color de rosa.[3]
A 'apartament on convivien en Rafael, expescador del poble i la Mabel, anglesa arribada a estiuejar.
  • La Mabel es mofava d'en Rafel.
    Tú volver ahora cobarde. No atrever a comprar en tiendas.
    —No saps el que és, la gent del poble.
    Bueno, con mi, la gent del poble, muy corteses.
    —Amb tu, sí. [...] Però no et facis il·lusions, darling, no és amb tu que són amables, és amb els teus calés.[3]
Diàleg entre l'estrangera, la Mabel, i el llogarenc, en Rafael.
  • L'enamorada apassionada i dòcil, lleugera en el joc i en l'amor, s'havia convertit en una potència inflexible i rígida. Una mena d'Imperi Britànic en petit, contra el qual, ell, en Rafel Sureda, expescador sense diners, ni feina, no podia lluitar. Se sentia definitivament vençut.[3]
En comunicar la Mabel que tornava al seu país, i sola, sense en Rafael malgrat ell s'hi oferí.

Citacions sobre Vent de grop[modifica | modifica el codi]

  • Estimat amic Aragó, [...] voldria saber si us interessa el tema perquè no disposo de gaire temps i em sabria greu de perdre'l. Es tracta de les reaccions dels escalencs davant del meu Vent de grop. Serien unes ratlles que em divertiria d'escriure i crec que podrien interessar, a tall de xafarderia literària, als lectors. El to seria de benvolent ironia, una mica a tall de facècia sense gota de verí, ans al contrari.[4]
Book icoline.svg A una carta al director de la revista Presència, 13 de desembre de 1967. — Aurora Bertrana
Reacció de l'escriptora davant les crítiques i escàndol dels habitants de l'Escala, en sentir-se identificats amb el llenguatge malsonant dels personatges de la novel·la.
  • Els personatges no són escalencs sinó calencs [...] Si certs llocs i certa gent de Vent de grop s'assemblen als de la meva estimada Escala és una pura i simple casualitat [...] Perdoneu que ho faci un poc tard.[5]
Book icoline.svg «L'escàndol de Vent de grop» a Presència, 30 de març de 1968. — Aurora Bertrana

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rafart, 2001, p. 16-17.
  2. Rafart, 2001, p. 85.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Bertrana, Aurora. Vent de Grop. Barcelona: Alfaguara, 1967. 
  4. Aragó, Narcís-Jordi «Les relacions d'Aurora Bertrana amb el setmanari "Presència"». Revista de Girona, (març, abril, 1999) [Consulta: 25 gener 2017].
  5. Roig, 2016, p. 211.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]