El Marroc sensual i fanàtic

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obraEl Marroc sensual i fanàtic
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Aurora Bertrana i Salazar
Publicació 4 abril 1936
Modifica dades a Wikidata

El Marroc sensual i fanàtic és un llibre de viatges de l'escriptora Aurora Bertrana i Salazar publicat el 4 d'abril de 1936. L'obra, escrita en prosa i en primera persona, recull les impressions del viatge que va realitzar al Marroc per estudiar la mentalitat i relacions entre homes i dones musulmans.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Les poques molèsties i contrarietats que m'han embarassat en terra de moros no eren filles ni de la temperatura, ni de les bèsties, ni de mals físics, ni d'homes africans, sinó dels europeus d'Àfrica [...] per a aquest senyor, poblador, colonitzador, viatger o funcionari, una dona sola al Marroc [...] no pot ésser altra cosa que allò que somnia i tem tothora: una femella disfressada, plena de possibilitats, però també de perills.[1]
Book icoline.svg Justificació (del viatge).
  • A Europa –descartant les puntes que tenen veïnatge amb l'Àfrica– [...] el nostre tracte freqüent amb homes, des del començament de la vida, ens posen en condicions de conèixer on rauen els veritables esculls de les relacions socials entre els dos sexes, i aprenem aviat a deslliurar-nos-en. Al Marroc, aquest saber navegar en mars intersexuals no us serveix de res, per tal com allí la dona sola no trobarà zones navegables sinó en aigües purament sexuals.[2]
Book icoline.svg Justificació.
  • Llevat dels paisatges, aspectes caràcter racial i costums, no m'interessava res més. La política [...] no pot interessar un escriptor lliure i sincer sinó a distàncies respectables.[3]
Book icoline.svg Nacionalistes.
  • ... si jo fos més artista que apòstol, dedicaria aquest llibre a la palpitant qüestió colonial.[4]
Book icoline.svg Nacionalistes.
  • A poc a poc jo anava coneixent llurs vides simples, sense conflictes ni esclats, unes vides aburgesades, on la paraula amor no desvetllava mes ressò que l'equivalent en paper o en metall.[5]
Book icoline.svg Meretrius.
  • ... el to de la sumptuositat decorativa, al Marroc, depèn de la quantitat i qualitat d'aquests dos objectes.[5]
Book icoline.svg Meretrius.
Els dos objectes són els miralls i els rellotges.
  • ... Resisteixo heroicament (el mot no és exagerat) no solament la brutícia i el mal humor de l'amo, sinó les mil picors i pessigolles, veritables o imaginàries, que van cames amunt, cames avall, sota el meu vestit de fil. Ho aguanto tot. Estic disposada al turment per presentar als llegidors una imatge verídica de moro.[6]
Book icoline.svg Cabilda.
  • «Som perfectament benaurades». «Ens estimem les quatre com veritables germanes». «No hem vist res del món, però la vida ens és tan suau i folgada, en la casa del nostre amo i senyor, que per res no la canviaríem». I el baixà somriu satisfet en veure com es saben la lliçó, i com la reciten al moment necessari [...] tinc els meus dubtes sobre la benestança d'una llar on quatre dones de setze a cinquanta anys es disputen els favors d'un sol home.[7]
Book icoline.svg Les quatre dones del baixà.
  • No puc amagar que aquell dia vaig sortir de l'harem tan ignorant com en entrar-hi. Sobretot em deixaren conèixer els decorats, les riqueses, els refinaments... Entre la veritat i jo s'interposava l'eterna i complicada polidesa marroquina, [...], els somriures discrets...[8]
Book icoline.svg Les quatre dones del baixà.
  • Tinc la seguretat que els que van pel món amb algun delicte amagat troben un ressò de simpatia en el cor dels policies sentimentals.[9]
  • ... una mena de boira que esfuma i poetitza una decadència inevitable, uns vicis clàssics, unes misèries massa vulgars.[10]
Book icoline.svg Fez.
Referint-se al caràcter dels musulmans.
  • És trist de reconèixer que allí on l'obra de civilització occidental s'ha lluït amplament i ha trobat millors deixebles és en aquest immens prostíbul marroquí.[11]
Book icoline.svg El Busbir.
  • M'interessen especialment els harems on les dones viuen una existència de mandra i esclavatge... M'interessen també les cabiles muntanyenques, encara lliures parcialment, guerreres i llibertàries, algunes; nòmades i rapisseres. Desitjo contemplar les emocionants solituds d'ermesa infinites.[12]

Citacions sobre El Marroc sensual i fanàtic[modifica | modifica el codi]

  • Si no he escrit un llibre sobre l'ànima femenina musulmana és perquè he cregut descobrir que les dones musulmanes no tenen ànima [...]. Les tradicions, els principis alcorànics, la superioritat masculina, tot conspira contra el desenvolupament de l'esperit femení musulmà.[13]
Book icoline.svg Memòries fins al 1935. — Aurora Bertrana
  • La manera que té Aurora Bertrana de seleccionar i descriure el que veu revela com pensava una intel·lectual catalana, progressista i independent als anys trenta. (...) Es mou sempre entre l'atracció i la repulsió per aquest món tan diferent al seu que és el Magrib.[14]
Book icoline.svg «La fascinació dels contraris», Avui27 d'abril de 1991. — Vicenç Pagès i Jordà
  • ... l'autora no s'identifica mai amb aquest procés colonial espanyol (...) per dues raons. D'una banda, perquè és una dona i aquest fet li permet viure la implicació d'Espanya al Marroc des de la barrera, ja que (...) les dones no es consideraven –o no se les considerava– elements actius en política. D'una altra banda, el fet de ser catalana no li facilitava gens la identificació amb la política colonial espanyola.[15]
Book icoline.svg «Aurora Bertrana: una mirada al Protectorat espanyol del Marroc», a Una mirada catalana a l'Àfrica. Viatgers i viatgeres dels segles XIX i XX (1859-1936), 2008. — Maria Dolors Garcia Ramon
  • ... deixa ben clar que és ella qui viatja, una dona amb un objectiu concret, escriure. En la seva narració no desitja prescindir dels inconvenients sorgits al llarg del viatge, a causa del seu sexe (...). Si bé la condició sexual pot coartar la seva activitat com a viatgera, l'escriptura li permet exposar l'aventura com a més convingui als seus interessos.[16]
(en castellà) ... deja bien claro que es ella quien viaja, una mujer con un objetivo concreto, escribir. En su narración no desea prescindir de los inconvenientes surgidos a lo largo del viaje, a causa de su sexo (...). Si bien la condición sexual puede coartar su actividad como viajera, la escritura le permite exponer la aventura como más convenga a sus intereses.
Book icoline.svg «Literatura de viajes en clave femenina: los pre-textos de Aurora Bertrana y otras viajeras europeas», a la Revista de Filología Románica, 2012. — Isabel Marcillas

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bertrana, 1936, p. 17-18.
  2. Bertrana, 1936, p. 19.
  3. Bertrana, 1936, p. 26-27.
  4. Bertrana, 1936, p. 91.
  5. 5,0 5,1 Bertrana, 1990, p. 45.
  6. Bertrana, 1936, p. 82.
  7. Bertrana, 1990, p. 73-74.
  8. Bertrana, 1990, p. 74.
  9. Bertrana, 1936, p. 126.
  10. Bertrana, 1990, p. 140-141.
  11. Bertrana, 1990, p. 179.
  12. Segura, Isabel. «Els viatges d'Aurora Bertrana». A: Memorials ICD 1993-1996. Barcelona: Institut Català de la Dona - Generalitat de Catalunya, 1997, p. 71-73 [Consulta: 1544562008]. 
  13. Bertrana, 1973.
  14. Pagès, Vicenç «La Fascinació dels contraris : Aurora Bertrana, 'El Marroc sensual i fantàstic'». Avui Cultura, (1991), pàg. 7.[Enllaç no actiu]
  15. Garcia Ramon, 2008, p. 227.
  16. Marcillas, 2012, p. 230.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bertrana, Aurora. El Marroc sensual i fanàtic (en català). Barcelona: Mediterrània, 1936. 
  • Bertrana, Aurora. El Marroc sensual i fanàtic (en català). Barcelona: Edicions de l'Eixample, 1990. ISBN 8486279267. 
  • Bertrana, Aurora. Memòries fins al 1935 (en català). Barcelona: Pòrtic, 1973. 
  • Garcia Ramon, M.D.. «Aurora Bertrana: una mirada al Protectorat espanyol del Marroc». A: Una mirada catalana a l'Àfrica. Viatgers i viatgeres dels segles XIX i XX (1859 -1936). Lleida: Pagès Editors, 2008. 
  • Marcillas, Isabel «Literatura de viajes en clave femenina: los pre-textos de Aurora Bertrana y otras viajeras europeas». Revista de Filología Románica, 29, 2, (2012).