Aurora Bertrana i Salazar
(S'ha redirigit des de: Aurora Bertrana)
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Girona, 29 d'octubre de 1892 |
| Mort |
Berga, 3 de setembre de 1974 (81 anys) |
| Ocupació | Novel·lista, violoncel·lista, música de jazz i exploradora |
 | |
Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 29 d'octubre de 1892 — Berga, 3 de setembre de 1974) fou una periodista i escriptora catalana coneguda pels seus relats exòtics.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Parlem de viatges, dones. Al cap i a la fi sembla que és l'única cosa que jo he fet en aquest món i per a la qual tinc aptituds [...] El que cal, com a qüestió prèvia, és resistència física, i voluntat per realitzar-ho.[1]
Conferència "El viatge educatiu i instructiu" (Ateneu Barcelonès), 4 de novembre de 1930.
- Conferencia que impartí, on referma el seu paper de dona rebel i critica la vida domèstica de la figura de la senyoreta burgesa.
- Conferència "El viatge educatiu i instructiu" (Ateneu Barcelonès), 4 de novembre de 1930.
- La paraula feminisme ha estat molt sovint mal interpretada. Essent la seva formació composta per la paraula fembra i el sufix grec -isme deu voler dir simplement: «tendències en pro de la dona». Ja veieu doncs, que ésser feminista no vol pas dir cap cosa terrible ni esveradora.[2]
- Conferència "El nostre feminisme" (Ateneu Barcelonès), 15 d'octubre de 1931.
- No em condemneu sense llegir-me.[2]
- "La Humanitat", 31 de gener de 1934.
- No sé exactament què sóc –benaurats els qui ho saben o pensen saber-ho. Em tinc una certa simpatia, no puc negar-ho. [...] Crec que la majoria dels qui em tracten, em troben divertida. Aquesta constatació em permet creure que no sóc un zero a l'esquerra.[3]
- A la coberta de Vent de grop, 1967.
- Sóc partidària de la llibertat sexual i de qualsevol altra mena de llibertat individual sempre que aquesta no travi la llibertat d'un altre.[4]
- Entrevista no publicada a la revista Presència, 1971.
- La moral sol ésser una pura fórmula, una comèdia més o menys ben representada que rarament respon a una realitat.[4]
- Entrevista no publicada a la revista Presència, 1971.
Articles
[modifica | modifica el codi]- Entre Moorea i Tahiti, un barco arriba amb les veles desplegades, posant una nota blanca i retallada sobre l'atzur suau. Un xiscle salvatge d'ocell marí trenca la quietud un instant, i l'ocell d'armini creua l'espai al damunt vostre. Regna un silenci dolç i perfumat. Els tons del cel i de l'aigua són infinitament subtils... La brisa és fresca i suau. La remor llunyana del Pacífic rompent sobre les muntanyes de corall, és com una cançó bressoladora, gronxant el somni del moment.[5]
- Papeete moderna: una catalana a Oceania, a D'ací i d'allà, juny de 1928.
- El primer pas vers la decadència política de Tahiti, no varen pas donar-lo els tahicians, sinó els navegants ardits que petjaren l'illa deliciosa per primer cop: Wallis, Cook, Bongainville... Ells trobaren encara un rei absolut, poderós i temible al front d'unes tribus salvatges. Els maorís, però, no pogueren lluitar avantatjosament contra uns homes que els apareixien gairebé com éssers sobrenaturals, arribats per una mena de vaixell fantasma, gran com una illa, diuen les cròniques locals.[6]
- Fantasmes reials, a D'ací i d'allà, agost de 1928.
- Aquesta vellíssima vila posseeix mil encisos amagats i diversos. Cal que us deixeu anar pels seus carrers estrets, que divagueu hores i més hores sense pressa. No us recarà, no haureu perdut el temps. Aneu on vulgueu i us sobtaran infal·liblement coses admirables: patis àrabs, portalades plateresques, finestrals gòtics.[7]
- Toledo, a D'ací i d'allà, abril de 1931.
- Sobre la ciutat de Toledo.
Obres literàries
[modifica | modifica el codi]Paradisos oceànics (1930)
[modifica | modifica el codi]- Primeres impressions en arribar al tròpic.
El Marroc sensual i fanàtic (1936)
[modifica | modifica el codi]- M'interessen especialment els harems on les dones viuen una existència de mandra i esclavatge [...] M'interessen també les cabiles muntanyenques, encara lliures parcialment, guerreres i llibertàries, algunes; nòmades i rapisseres. Desitjo contemplar les emocionants solituds d'ermesa infinites.[8]
Citacions sobre Aurora Bertrana
[modifica | modifica el codi]- La inflexible voluntat de l'autora per fer possible els seus desitjos al preu que fos, preu que fou molt car: desil·lusions, decepcions que la impulsen a l'escepticisme i a la ironia. L'escepticisme desapareix davant cada nova situació o, com a mínim, queda amagat per l'interès i la il·lusió, la decisió i la vitalitat que l'autora demostra reiteradament davant cada gir nou de la seva existència.[8]
- Notes autobiogràfiques, 1977. — Maria Antònia Oliver Cabrer
- Opinió de Maria Antònia Oliver després de la reedició d'alguna de les seves obres
- Prudenci i Aurora Bertrana són indispensables per explicar i donar a conèixer el patrimoni literari que tots compartim.[9]
- Presentació dels continguts de la commemoració de l'Any Bertrana (Girona), 11 de gener del 2017. — Santi Vila
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 «Conferència d'Aurora Bertrana». La Veu de Catalunya, Any XL, Nº 10.739 (edició vespre), (05-11-1930), pàg. 3 [Consulta: 20 abril 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Bertrana i Salazar, Aurora - Recull de citacions». Espais Escrits. [Consulta: 20 abril 2021].
- ↑ Rafart, 2001, p. 16-17.
- ↑ 4,0 4,1 Aragó, Narcís-Jordi «Les relacions d'Aurora Bertrana amb el setmanari "Presència"». Revista de Girona, (març, abril, 1999) [Consulta: 25 gener 2017].
- ↑ Bertrana i Salazar, Aurora «Papeete moderna: una catalana a Oceania» (en català). D'ací i d'allà, Vol. 17, Núm. 126, (juny 1928), pàg. 188-190 [Consulta: 1544562008].
- ↑ Bertrana i Salazar, Aurora «Fantasmes reials» (en català). D'ací i d'allà, Vol. 17, Núm. 128, (agost 1928), pàg. 274-275 [Consulta: 1544562008].
- ↑ Bertrana i Salazar, Aurora «Toledo» (en català). D'ací i d'allà, Vol. 20, Núm. 160, (abril 1931), pàg. 128-129 [Consulta: 1544562008].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Segura, Isabel. Institut Català de la Dona. Generalitat de Catalunya. "Els viatges d'Aurora Bertrana" dins Memorials ICD 1993-1996 (en català). Memorials ICD 1993-1996, Barcelona, 1997 [Consulta: 1544562008].
- ↑ «Santi Vila: "Prudenci i Aurora Bertrana són indispensables per explicar i donar a conèixer el patrimoni literari que tots compartim"». govern.cat, 11-01-2017. Arxivat de l'original el 1507964287. [Consulta: 20 gener 2017].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Rafart, Josep. Aurora Bertrana: una dona del segle XX. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 9788484153344.
| ||||||||||
