Aurora Bertrana i Salazar

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Aurora Bertrana)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAurora Bertrana i Salazar
Aurora Bertrana.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Girona
29 d'octubre de 1892
Mort Berga
3 de setembre de 1974 (81 anys)
Ocupació Novel·lista i violoncel·lista
Modifica dades a Wikidata

Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 29 d'octubre de 1892 — Berga, 3 de setembre de 1974) fou una periodista i escriptora catalana coneguda pels seus relats exòtics.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Parlem de viatges, al cap i a la fi sembla que és l'única cosa que jo he fet en aquest món i per a la qual tinc aptituds. No és cap sort el fet d'haver pogut viatjar, perquè ho pot fer tothom que s'ho proposi. El que cal, com a qüestió prèvia, és resistència física, i voluntat per realitzar-ho. En mi tot ha estat instint i impulsió, però jo no aconsellaria a cap senyoreta que prengui aquests camins.[1]
Book icoline.svg Ateneu Barcelonès, novembre 1930.
Conferencia que impartí, on referma el seu paper de dona rebel i critica la vida domèstica de la figura de la senyoreta burgesa.
  • ... la meva aspiració [...] era comunicar-me amb una part de la humanitat a la que envio un missatge d'esperança, el triomf de l'amor sobre el egoisme i la injustícia, sobre l'odi de races, sobre el sofriment i la mort.[2]
Book icoline.svg A una carta que va adreçar al director de l’editorial Planeta quan li va rebutjar la novel·la Entre dos silencis (aleshores encara La aldea sin hombres).
  • No sé exactament què sóc –benaurats els qui ho saben o pensen saber-ho. Em tinc una certa simpatia, no puc negar-ho. [...] Crec que la majoria dels qui em tracten, em troben divertida. Aquesta constatació em permet creure que no sóc un zero a l'esquerra.[3]
Book icoline.svg A la coberta de Vent de grop, 1967.
  • Sóc partidària de la llibertat sexual i de qualsevol altra mena de llibertat individual sempre que aquesta no travi la llibertat d'un altre.[4]
Book icoline.svg Entrevista no publicada a la revista Presència, 1971.
  • La moral sol ésser una pura fórmula, una comèdia més o menys ben representada que rarament respon a una realitat.[4]
Book icoline.svg A una entrevista no publicada a la revista Presència, 1971.

Articles[modifica | modifica el codi]

  • Entre Moorea i Tahiti, un barco arriba amb les veles desplegades, posant una nota blanca i retallada sobre l'atzur suau. Un xiscle salvatge d'ocell marí trenca la quietud un instant, i l'ocell d'armini creua l'espai al damunt vostre. Regna un silenci dolç i perfumat. Els tons del cel i de l'aigua són infinitament subtils... La brisa és fresca i suau. La remor llunyana del Pacífic rompent sobre les muntanyes de corall, és com una cançó bressoladora, gronxant el somni del moment.[5]
Book icoline.svg Papeete moderna: una catalana a Oceania, a D'ací i d'allà, juny de 1928.
  • El primer pas vers la decadència política de Tahiti, no varen pas donar-lo els tahicians, sinó els navegants ardits que petjaren l'illa deliciosa per primer cop: Wallis, Cook, Bongainville... Ells trobaren encara un rei absolut, poderós i temible al front d'unes tribus salvatges. Els maorís, però, no pogueren lluitar avantatjosament contra uns homes que els apareixien gairebé com éssers sobrenaturals, arribats per una mena de vaixell fantasma, gran com una illa, diuen les cròniques locals.[6]
Book icoline.svg Fantasmes reials, a D'ací i d'allà, agost de 1928.
  • Aquesta vellíssima vila posseeix mil encisos amagats i diversos. Cal que us deixeu anar pels seus carrers estrets, que divagueu hores i més hores sense pressa. No us recarà, no haureu perdut el temps. Aneu on vulgueu i us sobtaran infal·liblement coses admirables: patis àrabs, portalades plateresques, finestrals gòtics.[7]
Book icoline.svg Toledo, a D'ací i d'allà, abril de 1931.
Sobre la ciutat de Toledo.

Obres literàries[modifica | modifica el codi]

Paradisos oceànics (1930)[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Paradisos oceànics
  • Era com un somni enlluernador, com descórrer una cortina damunt un insospitat país de fades.[8]
Primeres impressions en arribar al tròpic.

El Marroc sensual i fanàtic (1936)[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: El Marroc sensual i fanàtic
  • M'interessen especialment els harems on les dones viuen una existència de mandra i esclavatge [...] M'interessen també les cabiles muntanyenques, encara lliures parcialment, guerreres i llibertàries, algunes; nòmades i rapisseres. Desitjo contemplar les emocionants solituds d'ermesa infinites.[8]

Citacions sobre Aurora Bertrana[modifica | modifica el codi]

  • La inflexible voluntat de l'autora per fer possible els seus desitjos al preu que fos, preu que fou molt car: desil·lusions, decepcions que la impulsen a l'escepticisme i a la ironia. L'escepticisme desapareix davant cada nova situació o, com a mínim, queda amagat per l'interès i la il·lusió, la decisió i la vitalitat que l'autora demostra reiteradament davant cada gir nou de la seva existència.[8]
Book icoline.svg Notes autobiogràfiques, 1977. — Maria Antònia Oliver Cabrer
Opinió de Maria Antònia Oliver després de la reedició d'alguna de les seves obres
  • Prudenci i Aurora Bertrana són indispensables per explicar i donar a conèixer el patrimoni literari que tots compartim.[9]
Book icoline.svg Presentació dels continguts de la commemoració de l'Any Bertrana (Girona), 11 de gener del 2017. — Santi Vila

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «A l'Ateneu barcelonès. Conferència d'Aurora Bertrana». La Veu de Catalunya, (5 novembre 1930 (edició vespre)) [Consulta: 24 gener 2017].
  2. Pascual Llorens, Marta «Entre dos silencis i Tres presoners : de la vida a la literatura». Escriptores Republicanes: I congrés internacional gènere i modernitat a la Catalunya contemporània, (5 i 26 d’octubre 2007) [Consulta: 24 gener 2017].
  3. Rafart, 2001, p. 16-17.
  4. 4,0 4,1 Aragó, Narcís-Jordi «Les relacions d'Aurora Bertrana amb el setmanari "Presència"». Revista de Girona, (març, abril, 1999) [Consulta: 25 gener 2017].
  5. Bertrana i Salazar, Aurora «Papeete moderna: una catalana a Oceania» (en català). D'ací i d'allà, Vol. 17, Núm. 126, (juny 1928), pàg. 188-190.
  6. Bertrana i Salazar, Aurora «Fantasmes reials» (en català). D'ací i d'allà, Vol. 17, Núm. 128, (agost 1928), pàg. 274-275.
  7. Bertrana i Salazar, Aurora «Toledo» (en català). D'ací i d'allà, Vol. 20, Núm. 160, (abril 1931), pàg. 128-129.
  8. 8,0 8,1 8,2 Segura, Isabel. Institut Català de la Dona. Generalitat de Catalunya. "Els viatges d'Aurora Bertrana" dins Memorials ICD 1993-1996. Memorials ICD 1993-1996, Barcelona (en català), 1997 [Consulta: 1544562008]. 
  9. «Santi Vila: "Prudenci i Aurora Bertrana són indispensables per explicar i donar a conèixer el patrimoni literari que tots compartim"». govern.cat, 11 de gener de 2017. Arxivat de l'original en 1507964287. [Consulta: 20 gener 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Rafart, Josep. Aurora Bertrana: una dona del segle XX. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 9788484153344.