Dacsa
(S'ha redirigit des de: Panotxa)
 Panotxa de dacsa | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Zea mays |
| Regne | planta |
 | |
La dacsa, blat de moro, blat de l'índia, també anomenada panís, panolla, panotxa, mill o moresc —entre altres noms— és una gramínia de tiges gruixudes i grans grocs o vermells originària de Mesoamèrica.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Miquel pegà llambregada al pare. Pobre home! Semblava que les lloances a països exòtics l'ofenguessin personalment. Per ell no hi havia res mes formes que la plana gironina, terra de lentes primaveres, d'horitzons limitats, terra de blat, d'userda, d'ordi i de moresc de flors silvestres de noms senzills: margaridetes, roselles, blauets, gencianes... Terra on tot és aspre i reduït, [...] on mai hom no diu adjectius tals com «vastíssim», «embriagador», «misteriós»...[1]
Camins de somni, 1955. — Aurora Bertrana i Salazar
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Culla són cullerans i a Benafigos panolla, ai dellà el pla de les Vinyes, ¡viva la gent de l’embrolla![2]
- Any de panís, vi agre.[3]
- Catadau, Llombai i Alfarb, són tres pobles de valor, que mengen coques de dacsa i gatxes amb tenedor.[4]
- Gra de mill en boca d'ase no diu.[5]
- El cavall de Sant Jaume es menja el blat de moro si no plou pel juliol.[6]
- El teu blat de moro engreixaria poc les gallines.[5]
- En abril, sembra el panís.[3]
- Nadal amb lluna ni mill ni blat.[5]
- Quan plou a rams, el mill pels camps.[5]
- Pa de mill, no el donis a ton fill.[5]
- Si l'abril és fresc, sembra el moresc.[5]
- Si no sembres moresc pel maig, no en menjaràs pas.
- Si per Santa Àgata plou, el blat de moro creix tot sol.[7]
- Qui desitja pastissos, sap menjar coca de dacsa.[8]
- Tibi, Tibi, carreret i mig, magranetes agres i farinetes de panís.[3]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- A panistres.[3]
En abudància.
- No hi ha res que no es pugui obtenir amb diners.
- Desgranar panís.[3]
- Fer tremolar les dents perquè facin soroll.
- Ser més bord que el panís.[3]
- (var.) Ser més bord que la canyota.[3]
- Ser molt bord; antipàtic.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Bertrana, 1955, p. 49.
- ↑ Moll, 1936.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 95, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1482295780. [Consulta: 21 maig 2017].
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, 1982, p. 736-738.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dacsa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Bertrana i Salazar, Aurora. Camins de somni (en català). Barcelona: Albertí, 1955.
- Moll, Francesc de B. (director) «Bolletí del diccionari de la llengua catalana» (
PDF) (en català). Revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1, (1936) [Consulta: 1495373190]. - Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
