Francesc d'Assís: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m NO SE |
m Reverted edits by Xuan chen xu (talk) to last version by InternetArchiveBot: reverting vandalism Etiquetes: Reversió SWViewer [1.4] |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
== Dites populars == |
== Dites populars == |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = A la [[taula]] de sant Francesc, on hi mengen [[dos]] hi mengen [[tres]]. |
| dita = A la [[taula]] de sant Francesc, on hi mengen [[dos]] hi mengen [[tres]]. |
||
PORNO(^_^) |
|||
| refs = {{Gisbert|2011}} |
| refs = {{Gisbert|2011}} |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 11:54, 12 juny 2020
_-_Saint_Francis.jpg) Sant Francesc d'Assís d'El Greco | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Assís (Itàlia), 24 de juny de 1182 |
| Mort |
Porciúncula (Itàlia), 3 d'octubre de 1226 (44 anys) |
| Ocupació |
Poeta, diaca catòlic, escriptor religiós, escriptor, predicador, missioner, clergue regular, clergue catòlic romà, fundador, pelegrí, teòleg, místic i founder of Catholic religious community (en)  |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Sant Francesc d'Assís (Assís, 1182 — Assís, 1226) fou un místic italià, fundador dels franciscans. Considerat com a sant per l'Església Catòlica, se celebra la seva festivitat el 4 d'octubre.
Dites populars
- A la taula de sant Francesc, on hi mengen dos hi mengen tres.Gisbert, Adolf. Refranyer temàtic : amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà (
PDF). Godella: Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià, Ajuntament Godella, 2011 [Consulta: 10 maig 2024]. - A Sant Francesc, agarra l'escopeta i ves.[1]
- A Sant Francès, pren el reclam i ves; i si tords no agarres, no tornes més.[2]
- De Sant Ponç a Sant Francesc la síndria és el més fresc.[3]
- El frare captuxí, cada any buida el bací.[4]
- Entre Sant Miquel i Sant Francesc pren la verema tal com és.[1]
- La cordonada de Sant Francesc, cap any no pot faltar, o per terra o per mar.[1]
- La cordonada de Sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners.[1]
- La tardor segura, Sant Francesc la procura.[4]
- Pel frare encaputxat sembra ton blat: la vella que això deia temps ha que ho feia.[4]
- Per Sant Francès, pluges o temporalets.[2]
- Per Sant Francesc, agafa els tords amb vesc.[2]
- Per Sant Francesc, el tord al bosc.[1]
- Per Sant Francesc, fa els majors freds.[4]
- Per Sant Francesc i Sant Tristany, comencen els cereals els seus guanys.[1]
- Per Sant Francesc, la piula al bosc.[1]
- (var.) Per Sant Francesc, la piula al vesc.[4]
- Per Sant Francesc, lleva l'ormegi.[4]
- Per Sant Francesc, ses magranes.[2]
- Per Sant Francesc, sembra pagés.[1]
- Per Sant Francesc sembra el blat, si no el tenies sembrat.[5]
- Per Sant Francesc, si Déu ho vol, el sastre encén el seu gresol, i quan Sant Josep vindrà el tornarà a apagar.[4]
- Per Sant Francesc, tota la fruita és com el mesc.[4]
- Quan Sant Francesc treu el cordó, a la mar hi ha gran maror, uns anys sí i uns altres no; però més que sí que no pas que no.[1]
- Sant Francesc al faver.[1]
- Per Sant Francesc menja per tres; quan plou, menja per nou; quan neva, menja que es crema, i quan fa bon temps, reganya les dents.[4]
- Sant Francesc porta les vetlles, i Sant Josep se les entorna.[6]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Francesc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1956.[][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][]
- ↑ Cinc mil, 1965.
- ↑ Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
Bibliografia
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Gisbert, Adolf. Refranyer temàtic : amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà (PDF). Godella: Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià, Ajuntament Godella, 2011 [Consulta: 10 maig 2024].
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.