Orxata

De Viquidites
Orxata
Orxata amb fartons
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'orxata és el nom que reben aquelles begudes refrescants de procedència vegetal i de textura blanquinosa i dolça. Sovint servides en forma líquida, gelada o glaçada, la més comuna al País Valencià és la de xufa. També existeix la d'arròs, ametlla, ordi, avellana, etc.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • [...] es prenguera el caldo en sucre
    sense comptar a més a més
    les orxates de pinyons
    que es halaven molt bé,
    i les sopetes d'alls
    que menjava a tot arreu.[1]
(en català antic) [...] se prenguera el caldo en sucre
sinse contar ademés
les horchates de piñóns
que se jalaba molt bé,
y les sopetes en alls
que menchaba a tot arreu.
Una agensia de criae, 1874. — Manuel Millàs
Intervenció d'un dels personatges del sainet.
  • El carret de l’orxatera...
    totes les vesprades passa
    per la porta de ma casa
    alçant l’alegre bandera
    d’un crit més dolç que la mel:
    “Orxata i aigua civà!”
    (Roc, amb el got a la mà,
    s’encana, mirant el cel.)
    El carrer, tot arruixat.
    L’aire, com una bandera...
    El carret de l’orxatera
    Va alegrant el veïnat.[1]
Diari Las Provincias1 de juliol de 1959. — Vicent Andrés Estellés

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Frase feta No tenir fortalesa, actuar amb passivitat.

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • Sóc d’origen valenciana
    i ben blanca de color,
    dintre meu hi porto or,
    no tinc nas i em diuen xata.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Marquès, Vicent «L'Orxata» (en català). Diari La Veu, (09-08-2016) [Consulta: 17 juny 2017].[Enllaç no actiu]
  2. «sang». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
  3. Espinal, 2006, p. 695.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]