Blat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 52: | Línia 52: | ||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat. |
| dita = No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat. |
||
⚫ | |||
| refs = <ref>{{GDLC | id = 0019355 | nom = Blat | consulta = 14 de [[juny]] de 2012}}</ref> |
| refs = <ref>{{GDLC | id = 0019355 | nom = Blat | consulta = 14 de [[juny]] de 2012}}</ref> |
||
⚫ | |||
| refs1 = <ref name=5milrefranys/> |
| refs1 = <ref name=5milrefranys/> |
||
| variant2 = No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat. |
|||
| refs2 = {{sfn|Pamies+100|2012|pp=19}} |
|||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
Línia 174: | Línia 176: | ||
<ref name="cervantes">{{Cervantes}}</ref> |
<ref name="cervantes">{{Cervantes}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
== Bibliografia == |
|||
{{Pàmies100+}} |
|||
{{ORDENA:Blat}} |
{{ORDENA:Blat}} |
Revisió del 13:19, 29 juny 2017
Camp de blat | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
El blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les gramínies, de tija erecta, fulles linears, amb espiguetes que tenen de dues a cinc flors, només una o dues de fèrtils, formant una espiga terminal densa i fruit en cariopsi, el gra, conreada per a farina i per a la fabricació del pa.
Dites populars
- A rata sadolla, forment li amarga.[1]
- Any hortolà, més palla que gra.[2]
- Blat tardà, ni palla ni gra.[1]
- (var.) Al blat tardà, sempre li falta una aiguà.[1]
- Bon blat fa bon beure.[1]
- De la terra, el forment; de l'olivar, l'argudell.[1]
- El bon blat, aviat és picat.[1]
- Forment tardà, ni palla ni gra.[1]
- Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment.[1]
- Més val talent que pa de forment.[1]
- No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.[3]
- (var.) No és pot dir blat que no sigui al sec i encara ben lligat.[2]
- (var.) No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat.[4]
- Pa de blat, llenya d'alzina i vi de parra aguanten la casa.[5]
- Per Santa Creu, el blat s'hi veu.[1]
- Quan el blat rosseja, la dalla neteja.[2]
- Quan la formiga treu terra del niu, treu tu el blat de la farinera.[6]
- Si et vols fer ric aviat, sembra més ordi que blat.[1]
- Si la formiga posa son blat al sol, el bon temps vindrà tot sol.[6]
- Si per la Mare de Déu de l'Empordà terreja, ven el blat, que n'hi haurà anyada; si verdeja, guarda'l, que no hi haurà ni palla.[5]
- Terra negra fa bon blat; terra blanca, el fa fullat (o migrat).[2]
- Una cosa és predicar i l'altra donar blat.[2]
Dites relacionades amb les estacions de l'any
Dites relacionades amb l'hivern
- Vegeu també: Hivern
Dites relacionades amb la primavera
- Vegeu també: Primavera
- A l'abril, el blat puja fil a fil; al maig, puja com un faig.[1]
- Per Sant Jordi espiga l'ordi, per Sant Marc espiga el blat.[7]
- Primavera tardana, fa créixer es blat a sa sala.[1]
- Si trona per Sant Jordi, blat, xeixa i ordi.[7]
Dites relacionades amb l'estiu
- Vegeu també: Estiu
- El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most.[5]
- Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat.[7]
Dites relacionades amb la tardor
- Vegeu també: Tardor
- De l'aigua d'octubre i del sol de maig, naix el blat.[8]
- Per Santa Catalina, si no tens sembrat es blat, ja en pots fer farina.[1]
- Per Santa Caterina, el blat que hagis de sembrar, fes-ne farina.[1]
- Per Santa Caterina, si tens blat, fes-ne farina.[1]
- Per Santa Teresa, lo blat estesa; per Santa Caterina, del blat que no sigui sembrat fes-ne farina.[1]
- Quan l'octubre és arribat, sembra el segle, l'ordi i el blat.[9]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Blat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ «Blat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 juny 2012].
- ↑ Pamies+100, 2012, p. 19.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ 6,0 6,1 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. III. Barcelona: Salvat, 1952.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 26 abril 2024].
Bibliografia
Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.