Blat: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç de pàgines, replaced: terra → terra (4) AWB
Línia 52: Línia 52:
{{Dita
{{Dita
| dita = No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.
| dita = No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.
| variant1 = No és pot dir blat que no sigui al sec i encara ben lligat.
| refs = <ref>{{GDLC | id = 0019355 | nom = Blat | consulta = 14 de [[juny]] de 2012}}</ref>
| refs = <ref>{{GDLC | id = 0019355 | nom = Blat | consulta = 14 de [[juny]] de 2012}}</ref>
| variant1 = No és pot dir blat que no sigui al sec i encara ben lligat.
| refs1 = <ref name=5milrefranys/>
| refs1 = <ref name=5milrefranys/>
| variant2 = No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat.
| refs2 = {{sfn|Pamies+100|2012|pp=19}}
}}
}}
{{Dita
{{Dita
Línia 174: Línia 176:
<ref name="cervantes">{{Cervantes}}</ref>
<ref name="cervantes">{{Cervantes}}</ref>
}}
}}

== Bibliografia ==
{{Pàmies100+}}


{{ORDENA:Blat}}
{{ORDENA:Blat}}

Revisió del 13:19, 29 juny 2017

Blat
Camp de blat
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les gramínies, de tija erecta, fulles linears, amb espiguetes que tenen de dues a cinc flors, només una o dues de fèrtils, formant una espiga terminal densa i fruit en cariopsi, el gra, conreada per a farina i per a la fabricació del pa.

Dites populars

  • A rata sadolla, forment li amarga.[1]
  • Any hortolà, més palla que gra.[2]
  • Blat tardà, ni palla ni gra.[1]
(var.) Al blat tardà, sempre li falta una aiguà.[1]
  • Bon blat fa bon beure.[1]
  • De la terra, el forment; de l'olivar, l'argudell.[1]
  • El bon blat, aviat és picat.[1]
  • Forment tardà, ni palla ni gra.[1]
  • Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment.[1]
  • Més val talent que pa de forment.[1]
  • No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.[3]
(var.) No és pot dir blat que no sigui al sec i encara ben lligat.[2]
(var.) No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat.[4]
  • Pa de blat, llenya d'alzina i vi de parra aguanten la casa.[5]
  • Per Santa Creu, el blat s'hi veu.[1]
  • Quan el blat rosseja, la dalla neteja.[2]
  • Quan la formiga treu terra del niu, treu tu el blat de la farinera.[6]
  • Si et vols fer ric aviat, sembra més ordi que blat.[1]
  • Si la formiga posa son blat al sol, el bon temps vindrà tot sol.[6]
  • Si per la Mare de Déu de l'Empordà terreja, ven el blat, que n'hi haurà anyada; si verdeja, guarda'l, que no hi haurà ni palla.[5]
  • Terra negra fa bon blat; terra blanca, el fa fullat (o migrat).[2]
  • Una cosa és predicar i l'altra donar blat.[2]

Dites relacionades amb les estacions de l'any

Dites relacionades amb l'hivern

Vegeu també: Hivern

Dites relacionades amb la primavera

Vegeu també: Primavera

Dites relacionades amb l'estiu

Vegeu també: Estiu
  • El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most.[5]
  • Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat.[7]

Dites relacionades amb la tardor

Vegeu també: Tardor

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Blat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  3. «Blat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 juny 2012].
  4. Pamies+100, 2012, p. 19.
  5. 5,0 5,1 5,2 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  6. 6,0 6,1 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles). 
  7. 7,0 7,1 7,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. III. Barcelona: Salvat, 1952. 
  8. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 26 abril 2024].
  9. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 26 abril 2024].

Bibliografia

Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.