Jaume el Major
Aparença
(S'ha redirigit des de: Jaume)
Sant Jaume el Major (ca. 1634) de José de Ribera | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Betsaida, segle I dC |
Mort |
Jerusalem (Regne de Judà), 44 dC |
Ocupació | Pescador i missioner |
Sant Jaume (Betsaida, ? - Jerusalem, aprox. 42), conegut com Jaume el major, fou un dels dotze apòstols. Molt venerat tradicionalment al Països Catalans, se celebra la seva festivitat el 25 de juliol.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- De Sant Jaume a Santa Maria, ni purga ni sagnia[1]
- El cavall de Sant Jaume es menja el blat de moro si no plou pel juliol.[2]
- El juliol fresc, el Carme serè i Sant Jaume cremant.[3]
- El nap per Sant Jaume sembrat, quan te'l menges sembla codonyat.[2]
- L'home prudent, es fa sabates per Sant Jaume i vestits per l'Advent.[1]
- La puça que neix per Sant Jaume, per Santa Anna és rebesàvia.[1]
- Lo bon nap, per Sant Jaume ha d'ésser sembrat.[4]
- Pel juny fresc, per la Mare de Déu del Carme serè, i per Sant Jaume calor, fan l'any bo i millor.[6]
- Per Sant Felip comprar i per Sant Jaume pagar bon pagador fa.[2]
- Per Sant Jaume, assoleia la pauma.[4]
- Per Sant Jaume, el conill s'amaga, i, per la Mare de Déu del llit s'amaga més endins.[7][1]
- Per Sant Jaume, figues a taula.[1]
- Per Sant Jaume, floria la palma.[1]
- Per Sant Jaume, els primers préssecs a taula.[1]
- Per Sant Jaume, l'avellana a taula.[4]
- Per Sant Jaume, raïm en taula.[4]
- Per Sant Jaume, sa madona entrega sa clau de sa cambra.[4]
- Per Sant Jaume, treballen els paraires.[1]
- Per Sant Jaume, pinta la uva; per festes d'agost ja serà madura.[8][1]
- Per Sant Jaume i Sant Martirià, l'oreneta se'n va.[1]
- Per Sant Jaume i Santa Anna, raïm a la plana.[8]
- Per Sant Jaume i Santa Anna, raïm a la taula.[2]
- Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta el raïm i la magrana.[8]
- Qui es banya per Sant Jaume, poc temps més menja a taula.[2]
- Qui es purga per Sant Jaume, no arriba a Santa Anna.[2]
- Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre, te'n llepes els dits.[2]
- Si per Sant Jaume plou, abans de vuit dies pedrega.[2]
- Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara.[2]
- Si vols menjar síndries aviat, sembra-les per Sant Marc i les tindràs per Sant Jaume tot al més tard.[7]
- Verdes o madures, per Sant Jaume, figues segures.[1]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]- No tenir-ne gens
Cançons populars
[modifica | modifica el codi]- Sant Jaume de regalícia, / sant Jaume de regaló; / per als homes xocolata; / per les dones, bon bastó.[1]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Amades, 1982, p. 585-621.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Gómez, Néstor. «10 refranys del mes de juliol (1a part)» (en català). Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 01-07-2016. Arxivat de l'original el 1467769792. [Consulta: 18 juliol 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Jaume». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ 7,0 7,1 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Amades, 1931, p. 163-164.
- ↑ Gómez, Néstor. «10 refranys del mes de juliol (1a part)» (en català). Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 01-07-2016. [Consulta: 18 juliol 2016].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. IV. Estiu. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 9788434536739.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
|