Últimes paraules

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Darreres paraules)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Les últimes paraules són les paraules pronunciades per una persona just abans de la seva mort.

Les citacions estan ordenades pel seu cognom, amb l'excepció de monarques, papes o sants.

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Referències Bibliografia

A[modifica | modifica el codi]

  • Si no puc ser útil, no desitjo viure.[1]
(en anglès) If I cannot be useful, I do not wish to live.
Book icoline.svg Quincy, Massachusetts, 28 d'octubre de 1818. — Abigail Adams
(en anglès) Thomas Jefferson still survives.
Book icoline.svg Quincy, Massachusetts, 4 de juliol de 1826. — John Adams
Últimes paraules que digué John Adams abans de morir, fent referència al seu amic i rival Thomas Jefferson. Jefferson va morir el mateix dia, però, unes hores abans, en el 50è aniversari de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica
  • Això és l'última cosa del món! Estic content.[3]
(en anglès) This is the last of earth! I am content.
Book icoline.svg Darreres paraules, 21 de febrer de 1848. — John Quincy Adams
(en castellà) ¡España! ¡Dios mío!
Book icoline.svg Roma28 de febrer de 1941. — Alfonso XIII d'Espanya
L'instant abans de la seva mort, va besar un crucifix i va pronunciar les seves darreres paraules.
  • Aquestes són les meves últimes paraules i tinc la certesa que el meu sacrifici no serà pas en va. Tinc la certesa que, almenys, hi haurà una lliçó moral que castigarà la traició, la covardia i la traició.[4]
(en castellà) Éstas son mis últimas palabras y tengo la certeza de que mi sacrificio no será en vano. Tengo la certeza de que, por lo menos, habrá una lección moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición.
Book icoline.svg Últim discurs (Palacio de la Moneda), 11 de setembre de 1973. — Salvador Allende
  • No importa que facin amb el meu cos i el meu cap després de la meva mort.[1]
Book icoline.svg Valladolid2 de juny de 1453. — Álvaro de Luna
Últimes paraules que va dir al cadafal públic de Valladolid abans de ser executat.

B[modifica | modifica el codi]

(en anglès) Now comes the mistery!
Book icoline.svg Brooklyn, Nova York8 de març de 1887. — Henry Ward Beecher

C[modifica | modifica el codi]

  • Abandono un regne corrupte per un d'incorruptible.[5]
(en anglès) I go from a corruptible, to an incorruptible Crown, where no disturbance can be, no disturbance in the world.
Book icoline.svg Discurs abans de la seva execució, 30 de gener de 1649. — Carles I d'Anglaterra
  • Permeteu-me que us digui aquestes paraules que surten del meu cor, Visca Catalunya lliure! Jesús... Jesús... Jesús.[6]
Book icoline.svg Burgos, 9 d'abril de 1938. — Manuel Carrasco i Formiguera]
Últimes paraules abans d'ésser afusellat per les autoritats franquistes, anotades en el diari del soldat Miquel Tarrés i Cerarols, que va assistir a la seva execució
Book icoline.svg Fossar de Santa Eulàlia (Castell de Montjuïc), 15 d'octubre de 1940. — Lluís Companys
Darreres paraules que digué Lluís Companys abans d'ésser afusellat per les autoritats franquistes.

D[modifica | modifica el codi]

  • Adéu, amics meus. Me'n vaig a la gloria.[8]
(en francès) Adieu, mes amis. Je vais à la gloire.
Book icoline.svg Niça, 14 de setembre de 1927. — Isadora Duncan
Últimes paraules que digué abans de morir

E[modifica | modifica el codi]

  • Totes les meves possessions per una estona més de temps.[9]
(en anglès) All my possessions for a moment of time.
Book icoline.svg  — Elisabet I d'Anglaterra
Tradicionalment, la frase es considera les darreres paraules de la reina Elisabet I que digué abans de morir. Però, actualment estan considerades com apòcrifes.

F[modifica | modifica el codi]

  • Voldria, en el meu últim moment, unir els noms de Déu i d'Espanya i abraçar-vos a tots per a cridar plegats, per última vegada, a les portes de la mort, ¡Arriba España! ¡Viva España![10]
(en castellà) Quisiera, en mi último momento, unir los nombres de Dios y de España y abrazaros a todos para gritar juntos, por última vez, en los umbrales de mi muerte, "iArriba España! iViva España!".
Book icoline.svg Testament polític de Franco, 20 de novembre de 1975. — Francisco Franco

G[modifica | modifica el codi]

  • Què feu camarades? Jo sóc vostre i vosaltres sou meus.[11]
(en llatí) Quid agitis commilitones? Ego uester sum et uos mei.
Book icoline.svg Vides dels dotze cèsars. Galba. Epígraf XX. — Servi Sulpici Galba
Algunes fonts diuen que van ser les seves darreres paraules que digué en ser apunyalat pels seus assassins, no obstant, el mateix Suetoni indica que no digué res i només els oferí el seu coll com a senyal per matar-lo.

H[modifica | modifica el codi]

(en francès) Dieu me pardonnera, c'est son métier!
Book icoline.svg Últimes paraules que digué abans de morir (París), 17 de febrer de 1856. — Heinrich Heine
Segons el llibre d'Alfred Meissner, Heinrich Heine: Erinnerungen, digué aquestes paraules en francès.

J[modifica | modifica el codi]

(en italià) Gesù Giuseppe e Maria, vi dono il mio cuore e l'anima mia.
Book icoline.svg Torí, 31 de gener de 1888. — Joan Bosco

L[modifica | modifica el codi]

  • Senyors, sóc innocent de tot el que m'acuseu. Desitjo que la meva sang pugui cimentar la felicitat dels francesos.[13]
(en francès) Messieurs, je suis innocent de tout ce dont on m'inculpe. Je souhaite que mon sang puisse cimenter le bonheur des Français.
Book icoline.svg Plaça de la Revolució (París), 21 de gener de 1793. — Lluís XVI de França
Últimes paraules que digué abans d'ésser executar al patíbul de la plaça de la Revolució, actualment plaça de la Concòrdia, de París el 21 de gener de 1793. Les seves últimes paraules foren recollides pel seu botxí, Charles Henri Sanson, i publicades al periòdic francès Thermométre el 21 de febrer de 1793.

M[modifica | modifica el codi]

  • A mi, la meva benvolguda amiga![14]
(en francès) A moi, ma chère amie!
Book icoline.svg Darreres paraules de Jean-Paul Marat, després de ser apunyalat per Charlotte Corday, 13 de juliol de 1793. — Jean-Paul Marat
  • Senyor, us demano disculpes. No ho he fet a propòsit.[15]
(en francès) Monsieur, je vous demande pardon. Je ne l'ai point fait exprès.
Book icoline.svg París16 d'octubre de 1793. — Maria Antonieta d'Àustria
Foren les paraules, potser les últimes abans de morir, que Maria Antonieta adreçà al seu botxí després d'haver-li trepitjat el peu involuntàriament

N[modifica | modifica el codi]

  • No necessito perdonar als meus enemics ja que els he matat a tots.[1]
(en castellà) No necesito perdonar a mis enemigos, puesto que los he matado a todos.
Book icoline.svg Madrid23 d'abril de 1868. — Ramón María Narváez y Campos
Últimes paraules que va dir al seu confessor abans de morir.
  • Gràcies a Déu, he complit el meu deure.[16]
(en anglès) Thank God, I have done my duty.
Book icoline.svg Trafalgar, 21 d'octubre de 1805. — Horatio Nelson
Darreres paraules que digué quan va ser ferit mortalment dins de la cabina del HMS Victory.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Ruffin, 2006.
  2. Rawson; Miner, 2006.
  3. Bartlett, 2000.
  4. Allende, Salvador. «El último discurso de Salvador Allende». Fundación Salvador Allende, 2010. [Consulta: 25 maig 2013].
  5. Palabras que cambiaron el mundo, 2007, p. 39-43.
  6. Raguer, 2002, p. 351-352.
  7. «El Martirologi de Lluis Companys». La Humanitat: portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, Nº 2, (15-10-1944), pàg. 3 [Consulta: 29 setembre 2015].
  8. Lewis, Jone Johnson. «Isadora Duncan Quotes». About Women's History. About.com, cop. 2012. [Consulta: 13 agost 2012].
  9. Ratcliffe, 2014.
  10. «El discurs d’Arias Navarro: el patetisme, Juan Carlos i el testament de Franco». Vilaweb, 20-11-2015. [Consulta: 20 novembre 2015].
  11. Suetoni, 1971.
  12. Amela, Víctor M. Antología de citas: sabiduría humana en 30.000 sentencias. Barcelona: Styria, 2010. ISBN 9788492520480. 
  13. Chateaubriand, François-René de. Oeuvres. París: Dufour et Mulat, 1852. 
  14. Moreno Culell, Vicente. «Charlotte Corday, l'assassina de Marat». Barcelona: Sàpiens, 2011. [Consulta: 30 març 2013].
  15. Lewino, Frédéric; Dos Santos, Gwendoline. «16 octobre 1793. Marie-Antoinette est guillotinée pour trahison et inceste sur son fils». Le Point.fr, 16-10-2013. [Consulta: 17 gener 2015].
  16. Heinl, 1966.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]