Pere (apòstol): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Persona |
{{Persona |
||
| nom = Sant Pere |
| nom = Sant Pere |
||
| imatge = |
| imatge = Pope-peter pprubens.jpg |
||
| descripció = |
| descripció = ''Sant Pere'' de Rubens |
||
| Viquipèdia = Sant Pere |
| Viquipèdia = Sant Pere |
||
| Viquitexts = |
| Viquitexts = |
Revisió del 18:34, 29 des 2014
Sant Pere de Rubens | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Betsaida, 1 aC |
Mort |
Roma (Itàlia), 65 dC (64/65 anys) |
Ocupació | Prevere, pescador i bisbe catòlic |
Sant Pere (Betsaida, Galilea, ? — Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme. És venerat com a sant en tota la cristiandat. Se celebra la seva festivitat el 29 de juny.
Dites populars
- A Gavà, Sant Pere s'hi va cagar.[1]
- A qui Déu li la done, Sant Pere li la beneïxca.[3]
- A qui tria i s'enganya, Sant Pere l'escanya.[1]
- A Sant Joan ves-li davant, i a Sant Pere ves-li darrere.[1]
- A Sant Joan, com la sal; a Sant Pere, com lo pebre.[1]
- Amb diners, Sant Pere balla.[1]
- Capaç de jugar-se les claus de Sant Pere.[1]
- De Sant Joan a Sant Pere, sembraràs les fesoleres.[1]
- Entre Sant Joan i Sant Pere, no posis batuda a l'era.[4]
- Per Pasqua granada, l'espiga daurada; per Sant Joan, segada i per Sant Pere, a l'era.[5]
- Per Sant Joan les olives són com grans de sal; i, per Sant Pere, com grans de pebre.[6]
- Per Sant Pere, el dia enrera.[5]
- (var.) Per Sant Pere, el sol enrera.[5]
- (var.) Per Sant Pere, una hora endarrera.[5]
- (var.) Per Sant Pere, un pas enrera.[5]
- Per Sant Pere, garbes a l'era.[4]
- Per Sant Pere, juny enrere, i Sant Pau el tanca amb clau.[4]
- Per Sant Pere i Sant Feliu, anirem a heure el niu.[7]
- Qui per Sant Pere va i no torna l'endemà, pel juliol ha de tornar.[5]
- Sant Benet fa cantar el cucut i Sant Pere el fa callar.[8]
- Sant Josep fa parlar el cucut i Sant Pere el fa callar.[5]
- Sant Pere bon home, Sant Joan bon Sant, que curen de ronya i de tot altre mal.[4]
- Sant Pere i Sant Joan a la una van: Sant Joan ens amenaça i Sant Pere ens treu de casa.[5]
- Si plou per Sant Pere, plourà tot un mes darrera.[5]
- (var.) Si plou per Sant Pere, trenta dies al darrera.[5]
- Si Sant Pere s'escau bé, cada gall en son galliner.[5]
Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)
Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll: [9]
- A Sant Joan, les garbes en el camp; a Sant Pere, les garbes en l'era.[9]
- Pagant, Sant Pere canta.[9]
- Per Sant Pere, enrevolten sa figuera.[9]
- (var.) Per Sant Pere, festegen sa figuera.[9]
- Per Sant Pere, juny arrera.[9]
- Per Sant Pere, posa't sota l'olivera; si veus una oliva aquí i una allà, torna-te'n a casa, que ja n'hi haurà.[9]
- Per Sant Pere i Sant Feliu, l'avellana surt del niu.[9]
- Si el dia de Sant Pere vas a l'olivar i veus una oliva aquí i una altra allà, torna-te'n a casa, que olives (o oli) hi haura.[9]
- Qui té a Sant Pere, no ampra a Sant Pau.[9]
- Qui no té Sant Pere, manlleva a Sant Pau.[9]
Frases fetes
- En llenguatge familiar, Morir-se.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Pàmies, Victor (cur.). «Sants i festes diverses». Refranyer temàtic, 25-11-2007. [Consulta: 22 febrer 2014].
- ↑ Farnés, Sebastià. Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna, 1992-1999. ISBN 847809427X.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- ↑ Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Volum III. Corpus - Primavera. Barcelona: Salvat, 1952.
- ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pere (apòstol)». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
|