Vicenç d'Osca

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVicenç d'Osca
Vicente de Zaragoza (School of Francisco Ribalta) XVII century.jpeg
Sant Vicenç de Saragossa a la presó (s. XVII)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Saragossa
segle III (Gregorià)
Mort València
304
Ocupació Diaca
Modifica dades a Wikidata

Sant Vicenç (Osca, ? — València, 304) fou un religiós hispanoromà, diaca del bisbe de Saragossa Valeri, que fou portat a València per ésser-hi martiritzat en temps de Dioclecià. Se celebra la seva festivitat el 22 de gener.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Sant Vicenç a l'eculi. Retaule de Sant Vicenç de Sarrià
Per Sant Vicenç espanyol, una hora més de sol.
(var.) Alba clara per Sant Vicenç, molta fruita per tots indrets.[1]
  • Fins a Sant Vicenç totes les eugues són prenys; de Sant Vicenç enllà la qui no ho era, ho serà.[1]
  • Per Sant Vicenç de gener, pren el sementer.[1]
  • Per Sant Vicenç de la roda creix el dia una hora.[1]
  • Per Sant Vicenç, el sol baixa pels torrents; allà on el sol no hi tocarà, casa ni vinya no s'hi pot posar.[2]
(var.) Per Sant Vicenç el sol entra pels torrents, i allí on no pot entrar, ni casa, ni vinya cal posar.[3]
  • Per Sant Vicenç espanyol, una hora més de sol.[1]
  • Per Sant Vicenç, l'aigua pels fencs.[1]
  • Per Sant Vicenç, menja tot calent.[1]
  • Per Sant Vicenç, se'n va la boira i vénen els vents.[2]
(var.) Per Sant Vicenç se'n van les glaçades i entren els vents.[3]

Dites relacionades amb la meteorologia[modifica | modifica el codi]

Sant Vicenç a la foguera. Retaule de Sant Vicenç de Sarrià
Sant Vicenç serè, blat sencer; Sant Vicenç tronat, blat neulat.
  • El fred de Sant Vicenç i la calor de Sant Llorenç no fan reganyar les dents.[4]
  • Freds de Sant Vicenç i calors de Sant Llorenç no duren gens.[5]
  • Per Sant Vicenç, acaben les glaces i comencen els vents.[1]
  • Per Sant Vicenç, cessen les humitats i es giren els vents.[1]
  • Per Sant Vicenç, comencen els vents.[1]
  • Per Sant Vicenç, el fred a les dents, i no te'l treuràs de molt temps.[1]
  • Per Sant Vicenç, els freds coents.[2]
  • Per Sant Vicenç, l'hivern cada dia perd una dent.[1]
  • Per Sant Vicenç, l'hivern perd les dents.[1]
  • Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya.[1]
  • Per Sant Vicenç, moren els glaços i neixen els vents.[1]
  • Per Sant Vicenç de gener, tota pluja és sementer.[1]
  • Per Sant Vicenç fred i per Sant Llorenç calor són de poca duració.[1]
  • Sant Vicenç amb bon sol, any de bon vi, si Déu vol.[1]
  • Sant Vicenç és el temps dels vents.[1]
  • Sant Vicenç mullat, tot el vi esguerrat.[1]
  • Sant Vicenç serè, blat sencer; Sant Vicenç tronat, blat neulat.[1]
  • Sant Vicenç serè, el fred revé.[1]
  • Sant Vicenç trenca gelada o li dóna més durada.[1]
  • Sant Vicenç xalest acaba l'hivern prest.[1]
  • Si fa sol per Sant Vicenç, el vi anirà pels torrent, però si plou no se n'omplirà una nou.[1]
  • Si fa sol per Sant Vicenç, el vi puja pels serments.[1]
  • Si per Sant Vicenç fa bon sol, cada cep valdrà per dos.[1]
  • Si per Sant Vicenç fa bon sol, de cada cep se n'omple un bot; si plou al matí, la meitat del vi; si plou a la tarda, collita esguerrada.[1]
  • Si per Sant Vicenç fa bon temps, pel setembre els raïms plens.[1]
  • Si per Sant Vicenç fa el temps fi, serà any de vi.[1]
  • Si plou per Sant Vicenç, el fred s'espinya les dent.[1]
  • Si Sant Vicenç duu bon temps, l'hivern s'acabarà prest.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 Amades, 1982, p. 255-278.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Vicenç». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Parés i Puntas, 1999.
  5. 5,0 5,1 Correas Martínez; Gargalo Gil, 2003.
  6. «Albaida». Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida. [Consulta: 24/08/2015].
  7. Sanchis Guarner, 1983, p. 182, Vol. 5. Sector central interior.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]