Olla

Olla
	Olla de terrissa preparada per a coure uns fesols
Projectes germans
	Article a la Viquipèdia
	Definició al Viccionari
	Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus	pot (en) i cassola

L'olla és un estri de cuina rodó, de metall, terrissa o altre material, ventrut, generalment amb dues nanses, amb tapa opcional, que serveix per a cuinar, fer bullir líquids...

Citacions

... el llenguatge humà és com una olla vella sobre la qual marquem toscos ritmes perquè ballin els ossos, mentre al mateix temps anhelem produir una música que fongui les estrelles.^[1]

(en francès) ... la parole humaine est comme un chaudron fêlé où nous battons des mélodies à faire danser les ours, quand on voudrait attendrir les étoiles.

Madame Bovary, 2-XII, 1857. — Gustave Flaubert

Dites populars

Amb bull i renou, s'olla cou.^[2]
De la guapesa, no se'n tira cap tros a l'olla.^[2]
Diu l'olla a la paella: fuig d'aquí i no m'emmascaris; i la paella diu al carbó: fuig, que m'embrutes.^[2]

(var.) Sa pella diu a s'olla: mascarella!^[2]

Els d'Alió, s'estimen més un plat d'olla que no un sermó.^[2]
L'olla i la dona, reposada.^[3]
L'olla manté el cos i la casa.^[2]
La dona pregada i l'olla reposada.^[3]
No hi ha olla ni ollot, que no trobi el seu cobertorot.^[3]
No es pot fer el cuinat amb una olla foradada.^[3]
Olla de molts, no bull.^[2]
Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro.^[3]
Olla petita, escudella pobra i magra.^[4]
Olla que no has de menjar, deixa-la cremar.^[2]
Olla vetlada, mai bull.^[2]
Pel so, l'olla; per la paraula, l'home.^[5]
Per fer olles, la millor terra és la de Sant Salvador de Breda.^[6]
Quan l'olla bull, alguna cosa té.^[2]
Quan l'olla és al foc se'n cuida Sant Roc, i quan ja és cuinada se'n cuida Santa Anna.^[4]
Si a l'olla no s'hi afegís, mai seria plena.^[2]
Tot se'n va per s'olla.^[2]

(var.) Tot s'aferra per s'olla.^[2]

Dites relacionades amb el menjar

Alabeu-vos, cols, que hi ha naps a l'olla.^[2]
Bledes i espinacs, molts a l'olla i pocs al plat.^[4]
Fum d'altar, botifarres a l'olla.^[2]
Gallina i moltó, olla de festa major.^[7]
No es fa bona olla amb aigua sola.^[3]
Olla que bull massa té gust de carabassa.^[4]
Olla sense ceba, boda sense flabiol.^[4]
Olla sense sal, fa més bé que mal.^[3]
Per un cigró no deixa de coure's l'olla.^[2]
Per un nap, no es deixa de cuinar l'olla.^[2]

(var.) Per un nap més o menys, no deixa de coure's l'olla.^[2]

Vaca i moltó, olla de senyor.^[7]

Frases fetes i locucions

Ésser una olla de cols.^[2]

Ésser ple de desorde.

Més vell que Adam, o que Matusalem, o que l'anar a peu, o que l'arròs a l'olla, o que l'arna, o que la tinya, o que el mal pa, o que els camins, o que el camí de la font, o que el pastar, o que la picor, o que l'escopir en terra, o que el pixar en terra, o que les gallines menjar sense dents, o que el cagar ajupit.^[2]

(var.) Ser de l'any de la picor.^[8]

Es diu d'una persona o cosa molt vella.

Quedar-se com la criada de Santa Anna, amb l'olla a la mà.^[4]
Treure faves d'olla.^[9]

Experimentar una gran millora algú que ha estat malalt o que s'ha trobat en mala situació econòmica.

Referències

↑ Perrin, Jérémy «Dire sans entraves !». Flaubert, (08-03-2010) [Consulta: 15 desembre 2016].
↑ ^2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 ^2,10 ^2,11 ^2,12 ^2,13 ^2,14 ^2,15 ^2,16 ^2,17 ^2,18 ^2,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «olla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 ^3,6 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 Parés i Puntas, 1999.
↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 desembre 2024].
↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Olla» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
↑ ^7,0 ^7,1 Amades, 1932, p. 223-240.
↑ «Etimologies paremiològiques». Dites.cat. Arxivat de l'original el 1370840490. [Consulta: 12 gener 2015].
↑ «Olla». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 juny 2015].

Bibliografia

Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.

[1] Perrin, Jérémy «Dire sans entraves !». Flaubert, (08-03-2010) [Consulta: 15 desembre 2016].

[alcover-2] 2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 ^2,10 ^2,11 ^2,12 ^2,13 ^2,14 ^2,15 ^2,16 ^2,17 ^2,18 ^2,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «olla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[FOOTNOTE''Cinc_mil_refranys_catalans_i_frases_fetes_populars''1965-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 ^3,6 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.

[FOOTNOTEParés_i_Puntas1999-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 Parés i Puntas, 1999.

[gargallo-5] Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 desembre 2024].

[6] Pàmies i Riudor, Víctor. «Olla» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.

[FOOTNOTEAmades1932223-240-7] 7,0 ^7,1 Amades, 1932, p. 223-240.

[8] «Etimologies paremiològiques». Dites.cat. Arxivat de l'original el 1370840490. [Consulta: 12 gener 2015].

[GDLC-9] «Olla». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 juny 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]