Pere (apòstol)
(S'ha redirigit des de: Sant Pere)
 Sant Pere (1610-1612) de Peter Paul Rubens | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Betsaida, 1 aC |
| Mort |
Roma (Itàlia), 65 dC (64/65 anys) |
| Ocupació | Prevere, pescador i bisbe catòlic |
 | |
Sant Pere (Betsaida, Galilea, ? — Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme. És venerat com a sant en tota la cristiandat. Se celebra la seva festivitat el 29 de juny.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Vós sou el Messies, el Fill del Déu vivent.[1]
Evangeli segons Mateu. Mt. 16,16.
- Resposta de Sant Pere a la pregunta de Jesús sobre qui pensava que era.
- Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs, perquè no t'ho ha revelat carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la dominaran. Et donaré les claus del Regne del cel, i allò que lliguis a la terra serà lligat al cel, i amb que deslliguis a la terra serà deslligat al cel.[1]
- Evangeli segons Mateu. Mt. 16,17-19. — Jesús de Natzaret
- En aquesta frase, Jesús atribueix a Sant Pere un paper principal en la naixent comunitat cristiana.
- Abans que canti el gall em negaràs tres vegades.[1]
- Evangeli segons Mateu. Mt. 26,75. — Jesús de Natzaret
- Advertència de Jesús a Sant Pere dient que el negarà tres vegades abans de que canti el gall, quan Jesús es trobi pres a Jerusalem.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]
- A qui Déu li la done, Sant Pere li la beneïxca.[4]
- A qui tria i s'enganya, Sant Pere l'escanya.[2]
- A Sant Joan ves-li davant, i a Sant Pere ves-li darrere.[2]
- A Sant Joan, com la sal; a Sant Pere, com lo pebre.[2]
- A Sant Joan, les garbes en el camp; a Sant Pere, les garbes en l'era.[5]
- Amb diners, Sant Pere balla.[2]
- Capaç de jugar-se les claus de Sant Pere.[2]
- De Sant Joan a Sant Pere, sembraràs les fesoleres.[2]
- Entre Sant Joan i Sant Pere, no posis batuda a l'era.[6]
- Pagant, Sant Pere canta.[5]
- Per Pasqua granada, l'espiga daurada; per Sant Joan, segada i per Sant Pere, a l'era.[7]
- Per Sant Joan les olives són com grans de sal; i, per Sant Pere, com grans de pebre.[8]
- Per Sant Pere, el dia enrera.[7]
- (var.) Per Sant Pere, el sol enrera.[7]
- (var.) Per Sant Pere, una hora endarrera.[7]
- (var.) Per Sant Pere, un pas enrera.[7]
- Per Sant Pere, garbes a l'era.[6]
- Per Sant Pere, juny arrera.[5]
- Per Sant Pere, juny enrere, i Sant Pau el tanca amb clau.[6]
- Per Sant Pere i Sant Feliu, anirem a heure el niu.[9]
- Per Sant Pere i Sant Feliu, l'avellana surt del niu.[5]
- Per Sant Pere, posa't sota l'olivera; si veus una oliva aquí i una allà, torna-te'n a casa, que ja n'hi haurà.[5](Empordà, Garrotxa)
- Quan Sant Pere toca el timbal, els cargols surten a ballar.[10]
- Qui per Sant Pere va i no torna l'endemà, pel juliol ha de tornar.[7]
- Qui té a Sant Pere, no ampra a Sant Pau.[5](Val.)
- Sant Benet fa cantar el cucut i Sant Pere el fa callar.[11]
- (var.) Sant Josep fa parlar el cucut i Sant Pere el fa callar.[7]
- Sant Pere bon home, Sant Joan bon Sant, que curen de ronya i de tot altre mal.[6]
- Sant Pere i Sant Joan a la una van: Sant Joan ens amenaça i Sant Pere ens treu de casa.[7]
- Si el dia de Sant Pere vas a l'olivar i veus una oliva aquí i una altra allà, torna-te'n a casa, que olives (o oli) hi haura.[5]
- Si plou per Sant Pere, plourà tot un mes darrera.[7]
- (var.) Si plou per Sant Pere, trenta dies al darrera.[7]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
En llenguatge familiar, Morir-se.
- Tenir vint-i-vuit anys. Són els anys del papat de Sant Pere.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 La Bíblia, 2006.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 4 novembre 2024].
- ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic» (en català). L'autor. [Consulta: 4 novembre 2024].
- ↑ Farnés, 1913.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pere». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 Gargallo Gil, 2003.
- ↑ Amades, 1931.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, 1982, p. 346.
- ↑ Amades, 2006.
- ↑ Amades, 2006, p. 22.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. III. Corpus. Primavera.. Estella: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. IV. Estiu. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 9788434536739.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Farnés, Sebastià. Assaig de paremiología catalana comparada (en català antic). Barcelona: Ilustració catalana, 1913.
- «Evangeli segons Sant Mateu». A: La Bíblia (en català). Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 1419872723].
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
| |||||||
_-_The_Last_Supper_(1495-1498).jpg)