Gall: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Dites populars: enllaç, replaced: bruixes → bruixes AWB |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
| Viccionari = gall |
| Viccionari = gall |
||
}} |
}} |
||
El '''{{w|gall}}''' (''Gallus gallus'') és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa [[vermell]]a i carúncules [[vermell]]es penjants. La femella s'anomena '''gallina''' i quan cova els [[ou]]s, '''lloca'''. |
El '''{{w|gall}}''' (''Gallus gallus'') és una espècie d'[[ocell]] de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa [[vermell]]a i carúncules [[vermell]]es penjants. La femella s'anomena '''gallina''' i quan cova els [[ou]]s, '''lloca'''. |
||
== Citacions == |
== Citacions == |
||
{{Cita |
{{Cita |
||
| Línia 275: | Línia 275: | ||
*{{Ref-llibre|títol=Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments|lloc=Barcelona|editorial=Salvatella|llengua=català|any=1993|isbn=8472107396|ref=dic}} |
*{{Ref-llibre|títol=Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments|lloc=Barcelona|editorial=Salvatella|llengua=català|any=1993|isbn=8472107396|ref=dic}} |
||
* {{Sugranyes}} |
* {{Sugranyes}} |
||
{{ORDENA:Gall}} |
{{ORDENA:Gall}} |
||
Revisió del 12:09, 19 feb 2019
 Gall | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Gallus gallus domesticus |
| Regne | animal |
 | |
El gall (Gallus gallus) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella i carúncules vermelles penjants. La femella s'anomena gallina i quan cova els ous, lloca.
Citacions
- Abans que canti el gall em negaràs tres vegades.[1]
Evangeli segons Mateu. Mt. 26,75. — Jesús de Natzaret
- Advertència de Jesús a Sant Pere dient que el negarà tres vegades abans de que canti el gall, quan Jesús es trobi pres a Jerusalem.
Dites populars
- A gall que fa renou, li estrenyen el coll.[2]
- A mig gener, cada gallina al joquer.[3]
- A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina.[2]
- Allà on hi ha galls, no hi canten gallines.[2]
- Cada gall en son galliner canta molt bé.[2]
- Dos galls dins un galliner no canten bé.[2]
- Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.[2]
- El gall blanc crida a les bruixes.[4]
- El gall petit no canta que no hagi cantat el gros.[2]
- Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà.[2]
- Gall que canta amb el sol post, crida la mort.[5]
- Guineu que dorm, no menja gallina.[2]
- La dona ha d'esser com la formiga, i no com la gallina.[2]
- Nas de gall, geni de cavall.[6]
- Pollastre de gener, cada ploma val un diner.[2]
- Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l'amo.[4]
- Quan les gallines van pels alts, senyal de vent.[4]
- Quan una gallina canta amb veu de gall, s'ha de matar perquè porta malastruga.[4]
- Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina.[6]
- Si Sant Pere s'escau bé, cada gall en son galliner.[7]
- Un bon gall no és pas mai gras.[2]
- Val més cebes amb amor que gallines amb dolor.[2]
Dites relacionades amb l'alimentació
- Brou de gallina els morts ressucita.[6]
- Brou de gallina torna la vida.[2]
- El barb, la truita i el gall, menjar de maig.[6]
- El caldo de gallina resta set anys dins del ventre.[6]
- Gallina i moltó, olla de festa major.[8]
- Gallina vella fa bon caldo.[4]
- La gallina no ha post l'ou, i ja té l'oli a la paella.[3]
- Precaució i brou de gallina estalvia medecina.[6]
- Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall.[2]
- Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no.[6]
Dites relacionades amb el santoral
- Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.[8]
- Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li'n darem un tall.[8]
- Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal.[8]
- Capó de vuit mesos, menjar de rei.[4]
- Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal.[6]
- El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.[8]
- De Sant Tomàs a Nadal, just un pas (o una passa) de gall.[6]
- (var.) De Sant Tomàs a Nadal, just un passa de gall.[6]
- Pel febrer, crits de lloca i bons cants al galliner.[9]
- Per la Candelera la gallina pon a l'era.[8]
- Per la Candelera, la gallina queda sens ouera.[8]
- Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera.[8]
- Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també.[8]
- Per Nadal, la gallina al gavadal.[10]
- Per Nadal, ric i pobre menja gall.[8]
- Per Pasqua para be, per Sant Tomàs para porc i per Nadal para gall.[11]
- Per Santa Caterina, ven la gallina, i per Sant Esteve que torni a ésser teva.[6]
- Polles agostines, per Nadal són gallines.[4]
Embarbussaments
- Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills / xic, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat / xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien / estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics[12]
Frases fetes i locucions
- Cantar de gall.[2]
Parlar i obrar superbiosament.
- Ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit.[2]
- Ésser molt xerraire i poc discret (Mallorca).
- No cantar-ne gall ni gallina (o galls ni gallines).[2]
- No parlar-se'n més, esser cosa passada i oblidada.
- Posar-se com un gall.[2]
- Enfurismar-se molt.
- Valer més el farciment que el gall.[13]
- Quan es dóna més importància a les coses secundàries que a les principals.
Referències
- ↑ «Evangeli segons Sant Mateu». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gall». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Cinc mil, 1965.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 Amades, 1982, Vol. I.
- ↑ Amades, 1982, p. 661.
- ↑ Amades, 1931, p. 237-240.
- ↑ Gelabert i Fiet, 1973.
- ↑ Quan dic, 1993.
- ↑ Sugranyes, 1999.
Bibliografia
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. IV. Estiu. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 9788434536739.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments (en català). Barcelona: Salvatella, 1993. ISBN 8472107396.
- Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla (en català). Valls: Cossetània, 1999 (El Tinter ; 13). ISBN 8489890471.