Amistat

Amistat

Els embaixadors de Hans Holbein (1533)
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

L'amistat és un lligam afectuós entre dues persones, afecció d'una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang i de l'amor sexual.

Citacions

• L'amistat és el més necessari de la vida; sense amics ningú voldria viure.

 — Aristòtil

• L'amic segur s'assegura en circumstàncies insegures.

(en llatí) Amicus certus in re incerta cernitur.

Leli, de l'amistat (Epígraf XVII,64). — Quint Enni

• Crec que l'amistat no pot existir si no és entre persones bones.

(en llatí) Sentio nisi in bonis amicitiam esse non posse.

Leli, de l'amistat (Epígraf V,18). — Marc Tul·li Ciceró

• L'amistat més ferma és la que hi ha entre iguals.

(en llatí) Firmissima est inter pares amicitia.

Historiae Alexandri Magni Macedonis. Llibre VII. — Quint Curci Ruf

• A cap metge li plau la salut, ni tan sols la dels seus amics.

 — Michel de Montaigne

• És més vergonyós desconfiar d'un amic que ser enganyat per ell.

 — Jean de La Bruyère

• Un germà pot no ser un amic, però un amic serà sempre un germà.

(en anglès) A Brother may not be a Friend, but a Friend will always be a Brother.

Poor Richard's Almanack, 1752. — Benjamin Franklin

• L'essència de l'amistat és integrat, magnanimitat absoluta, desinterès i confiança.

 — Ralph Waldo Emerson

• Bons amics, bons llibres i la consciència tranquil·la; aquesta és la vida ideal.

 — Mark Twain

Dites populars

• A casa l'amic necessitat vés-hi sense ésser cridat.
• A casa l'amic ric no hi vagis si no ets requerit.
• A l'amic i al cavall no el cansis.
• A l'amic prova'l primer, ans no l'hagis menester.
• A l'amic si el guanyes en el joc, guanya-li poc.
• A l'amiga que ho és més, no li ensenyis el promès.
• A s'amic el pots triar; es parent, te l'han de dar.
• Al marit, estima'l com amic i teme'l com enemic.
• Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat.
• Amic de muntanya, qui el perd el guanya.
• Amic dolent i trasto vell, ja pots tirar-los al bordell.
• Amic i trasto que no serveix, al carrer!
• Amic i trasto que no serveix, si els perds, no hi fa res.
• Amic i trasto que no serveix, si es perd, no es perd res.
• Amic malvat, deixa la palla i s'enduu el blat.
• Amic nou, molt renou i enrenou.
• Amic pel seu profit, que se'n torni al llit.
• Amic que no deixa i gavinet que no talla, fes-li una falla.
• Amic vell per a tractar, llenya seca per cremar.
• Amics, pocs i fins.
• Amics i parents, pocs i de lluny.
• Amistat interessada només dura una mesada.
• Amistat ressuscitada, botxí mort.
• Com més amics més clars.
• D'amics, pocs i amb ells, pocs jocs.
• D'amics, pocs i bons.
• De dinar i d'amistat, la meitat de la meitat.
• De l'amic la prosperitat, fa perillar l'amistat.
• Deixa diners als amics, si vols tenir enemics.
• Dient les veritats es perden les amistats.
• Digue'm amb qui vas i et diré el que seràs.
• El millor amic, un duro.
• El parent, com Déu te l'ha donat; l'amic, com tu l'has triat.
• El pobre que s'ha fet ric, no coneix al vell amic.
• Els amics porten fatics i les amigues fatigues.
• En el perill es coneix l'amic.
• En la desgràcia i en la pena, els bons amics es coneixen.
• Entre amics i soldats, compliments són excusats.
• Es parents, així com són; ets amics triau-los bons.
• Ets amics triau-los bons; perque es parents, Déu los dóna.
• Fins i tot a l'infern, és bo tenir amics.
• La pobresa no té amics, la riquesa té enemics.
• Més val un bon amic que cent parents.

(var.) Val més un amic que cent parents.

• Més valen amics en plaça que diners en caixa.
• Mosso i amic, ni pobre ni ric.
• Ni els morts ni els absents, tenen amics i parents.
• No deixis l'amic vell, que el nou serà com ell.
• No és bon amic qui vol la capa d'un altre amic.
• No tendràs parent millor que un amic que et tenga amor.
• No vulguis gos petaner, ni amic tafaner ni aprenent de barber.
• No vulguis mal als amics que ho són dels teus enemics.
• O és amic, o malcriat, qui entra sense trucar.
• Primer són les dents, que els amics i els parents.
• Presó i llit, són prova d'amic.
• Quan se'n va el diner, molts amics el segueixen.
• Qui és amic d'es sonador, balla sa primera.
• Qui sembra caritat, cull amistat.
• Qui té amics en la Cort, guanya el plet.
• Qui té amics, té fatics.
• Qui té bon amic, té bon abric.
• Qui troba ver amic, troba tresor.
• Qui una agulla demana, l'amistat en perd
• Renega de l'amic que es cobreix amb les ales i et mossega amb el pic.
• Sabater amic o parent, calçat car i dolent.
• Sempre és bo tindre amics, encara que siga en l'infern.
• Si vols de l'amic provar la voluntat, fingeix necessitat.
• Si vols per amic algú, no siga més ric que tu.
• Un bon amic no es pagat a cap preu.
• Un bon amic no es pot pagar.
• Una cosa és l'amistat i altra cosa el negoci.
• Val més bon amic que parent ric.
• Val més deixar als enemics que manllevar als amics.

Frases fetes i locucions

• Entre dos amics.

A preu baix, a preu d'amic (Mall.)

• Ésser més amics que Déu.

Esser molt amics (La Bisbal)

• Ésser amics com el diable i la creu.

Esser molt enemics (Vallcorb)

• Estar bé amb els seus amics.

Tenir molts de diners (Llofriu)

• Estar bé amb sos amics.

Estar gras i bo.

• Fer amics.

Pendre o rependre l'amistat amb qualcú (Bal.)

• Fer amics i diners.

Guanyar honra i profit (Mall.).

• Fer cara de pocs amics.

Cara seriosa, indicadora de mal geni.

• Fer amistat o posar amistat.

Establir afecte mutu (Mall., Men.).

• Fer l'amistat

Besar la mà en senyal de respecte (Barc., Valls, Reus).

• Fer s'amistat.

Reconciliar-se (Mall., Men.).

• No tenir amic ni parent.

Esser dur de cor, no sentir-se del mal d'altri (Mall.).

• Tan amics com abans!

Ho diuen per manifestar indiferència pel resultat d'una gestió.

Bibliografia

• Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «amic». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
• Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.